Un incendi és conseqüència una reacció química en què intervenen els elements que esmentem a continuació:
Matèria combustible (Com líquids, sòlids o gasos); un comburent, generalment l'oxigen de l'aire; i la calor suficient, o font d'ignició, que dóna l'energia necessària perquè s'activi la reacció química.
Un incendi es donarà sempre que coexisteixin alhora tots els elements esmentats. Si en falta algun, o s'elimina, no s'iniciarà.
Un incendi té un desenvolupament diferent segons quina sigui la matèria combustible: sòlids, gasos o líquids.
En un combustible sòlid, les etapes són:
Fase d'incubació per oxidació espontània o escalfament, amb baixa temperatura, caracteritzada per l'emissió en petita quantitat de fums i vapors (partícules invisibles), cosa que dóna lloc a l'olor de cremat. Aquesta etapa pot durar dies, setmanes o fins i tot anys.
La segona fase es caracteritza per l'emissió de fum visible en gran quantitat. La temperatura encara és baixa.
A la tercera fase, arriben les flames i es crea una gran quantitat de gasos tòxics i fum. La temperatura augmenta molt.
Quan es tracta de combustible líquid, les etapes són aquestes:
Etapa d'incubació per escalfament, caracteritzada pel despreniment de vapors des del moment en què el líquid té una temperatura d'inflamació més gran o igual a la temperatura ambient.
A la segona etapa, arriben les flames que s'acaben propagant ràpidament per tota la superfície del líquid gràcies a la seva elevada temperatura i el contacte amb l'aire.
En cas de combustible gasós:
Es presenta una font d'ignició suficient que inflama instantàniament tota la massa de gas i pot donar lloc a detonacions i explosions.
Els principals perills a què s'exposen les persones afectades per un incendi són: el fum, la insuficiència d'oxigen, els gasos tòxics que el componen, la calor, les cremades i la por.
El fum, amb els gasos tòxics que el componen, és el que provoca el major nombre de víctimes mortals als incendis, víctimes que no han pogut trobar la sortida i han estat asfixiats pel monòxid de carboni i/o manca de oxigen.
Entre els gasos que es desprenen, els més tòxics: monòxid de carboni, àcid clorhídric i àcid cianhídric. Els dos últims vénen dels materials que contenen clor i nitrogen a la seva composició.
Com a mesura preventiva, cal conèixer: Les possibles vies d'escapament i la localització dels mitjans que cal apagar el foc. Si hi ha extintors portàtils, cal conèixer la vostra ubicació i com funcionen.
En cas d'incendi, cal seguir els consells de seguretat que esmentem a continuació.
Trucar al telèfon d'emergències (112) aportant la informació següent:
Tallar l'entrada de gas i corrent elèctric.
Si és possible, retirar els productes inflamables o combustibles propers al foc.
Si és petit i es pot controlar, intentar apagar-lo. En cas contrari, no. Si voleu apagar el foc, cal ubicar-se entre el foc i la via d'escapament.
No utilitzeu aigua:
Si no es pot apagar el foc, abandoneu la zona a un lloc segur. En abandonar el lloc incendiat:
No recórrer als ascensors com a via d'evacuació. No parar fins a situar-se suficientment lluny del lloc, i no entorpir o impedir la sortida daltres persones. Si l'escala és plena de fum, cal quedar l'habitatge.
En cas de no poder abandonar la vivenda pel foc:
Si s'incendia la roba cal estirar-se a terra i rodar sobre un mateix. Si es veu algú a qui se li ha arrestat la roba, estendre'l a terra i cobrir-lo amb una manta gran prement fins a extingir les flames. Si s'incendia els cabells, cal tapar el cap amb un drap humit.