Els agents extintors de gas consisteixen en gasos que inunden tota la zona afectada per un incendi i aconsegueixen que s'apagui ràpidament, sense risc elèctric i sense danys a les persones, instal·lacions o equips. Els més habituals són el CO2 i derivats halogenats. El més conegut és el faló 1301, tot i que s'ha prohibit pel seu gran impacte a la capa d'ozó i s'ha substituït per altres gasos extintors com el hfc 227 o fm 200
Hem de distingir entre els extintors de CO2 i la resta d'agents gasosos d'extinció ja que les seves utilitats solen ser diferents:
Extintor de CO2: el CO2 consisteix en un gas que s'emmagatzema a pressió elevada en extintors. Quan s'utilitza normalment se solidifica parcialment i apareixen una mena de flocs blancs anomenats “neu carbònica”. No condueix l'electricitat i fa malbé menys els equips que altres tipus d'extintors.
Es troba indicat per apagar focs on hi hagi risc de presència de corrent elèctric. Després del seu ús, s'han de ventilar les zones on s'ha descarregat perquè entri novament oxigen i no s'ha d'utilitzar en abundància en presència de persones.
Altres gasos: són els derivats de l'halogenació d'hidrocarburs, sent el més conegut el haló 1301 encara que pel seu alt contingut en CFCs va ser prohibit el seu ús pel gran dany que produïen a la capa d'ozó. Es van buscar altres gasos similars però millors com el fm 200 (Heptafluoropropà) o HFC 227.
Poden sufocar un incendi en 10 segons i sense fer malbé equips, persones ni materials. Per usar-los cal una instal·lació específica que pot instal·lar qualsevol empresa instal·ladora de sistemes contra incendis. El seu ús s'indica a llocs on hi ha material d'alt valor (centres de dades, servidors, galeries d'art, biblioteques) i apagar foc amb aigua provocaria més danys que el foc.
El gran benefici dels agents gasosos és que s'expandeixen per tot el recinte i amb això arriben a totes les parts del foc sense problemes, encara que no es pot fer servir en exteriors. Aquests gasos són els més indicats per extingir focs de classe A,B i C.