L'extintor ha d'estar en bon estat, el seu emplaçament ha de ser visible i accessible, han d'estar propers a les sortides d'evacuació i, preferentment, sobre suports fixats o paraments verticals, de manera que la part superior de l'extintor quedi com a màxim 1,70 m. sobre el terra.
De pols: és el tipus més comú i usat a qualsevol edifici. És indicat per a focs de tipus A, B i C i en ser de pols evita el risc elèctric. És el més recomanable per a cases, oficines o qualsevol edifici.
De CO2: El CO2 és un gas i per tant no condueix l'electricitat. Aquest tipus d'extintors són aptes per a focs de tipus A, B i C. Solen ser usats on hi ha elements on l'extintor pot causar més mal que el foc. Per exemple si fem servir un extintor estàndard en un lloc on el valor dels materials és molt alt (un laboratori per exemple amb màquines molt cares) podríem fer malbé amb l'escuma o la pols màquines molt valuoses, això ho evitem amb aquest tipus d'extintors ja que en ser un gas no malmet els equips.
D'escuma: Ideals per a focs de tipus A i B, tots hem vist alguna vegada els bombers en algun simulacre ruixar amb escuma. Com l'anterior és perillós en presència d'electricitat.
L'extintor és el primer element que es fa servir en els primers minuts d'iniciació d'un foc, per tant es pot afirmar que en depèn que la propagació del foc s'eviti o no. Per triar un bon extintor cal conèixer quin agent extintor és el més adequat per al tipus de foc que s'ha produït.